viernes, 28 de abril de 2023

GUERRA IMPLÍCITA

Siento a veces una sensación

de prestado

de que esta vida

que me apropio

es, en realidad, de otra

La que anota citas

en el calendario

que yo, la okupa, olvido

 

Y este cuerpo que maluso

a discreción

sin cuidado

muestra su respuesta inmunitaria

a mi invasión

Soy agente extraño

No bienvenida

 

Pienso muchas veces

que podría ser otra

nadie se daría cuenta

insisto, nadie

Ni siquiera yo

Al cerrar los ojos cada noche

una pregunta:

¿y mañana?

¿seré yo o será ella?

 

La que piensa

y aún cree en el futuro

Que dejó de fumar

Y se cuida

 

Hace tiempo de

esta guerra sin batallas

ni objetivos

Solo sé que de las dos

al final

quedará una

5 comentarios:

  1. Encara que no ens veiem, et segueixo Mire. Els teus poemes sempre són encertats.

    ResponderEliminar
  2. Merci! Però no em surt qui ets...

    ResponderEliminar
  3. Hola sóc un altre anónim i també et segueixo...hauries de fer una poesía dels anónims que coneixes...

    ResponderEliminar
  4. No sé perquè surt anònim.
    Soc la Montse d'escriptura creativa. Encara vas amb la Nora? Records per totes

    ResponderEliminar
  5. Ah hola Montse! No, ja no vaig al taller... Una abraçada!

    ResponderEliminar