Ara que ja no hi ets
encara arriba la primavera
i surt el sol
a les albades vermelles
A la terrassa,
pregunta per tu la buganvília
també t’enyoren ses branques
però encara treu flor
Sembla mentida
Ara que tant em manques
encara tinc ulls, orella i boca
com si la mel seguís sent dolça
o hi hagués paraules
per ser escoltades
Ara
Sí, ara
que et tinc present
i et tinc a dintre
vull riure més que mai
vull celebrar-te
A la terrassa,
pregunta per tu la buganvília
Sembla mentida
però, ara
encara arriba la primavera