ROGER

Ara que ja no hi ets

encara arriba la primavera

i surt el sol

a les albades vermelles

A la terrassa,

pregunta per tu la buganvília

també t’enyoren ses branques

però encara treu flor

Sembla mentida

Ara que tant em manques

encara tinc ulls, orella i boca

com si la mel seguís sent dolça

o hi hagués paraules

per ser escoltades

Ara

Sí, ara

que et tinc present

i et tinc a dintre

vull riure més que mai

vull celebrar-te

A la terrassa,

pregunta per tu la buganvília

Sembla mentida

però, ara

encara arriba la primavera